El rol del mestre

Amb tots els canvis que s’han produit darrerament en educació, i que encara estan en marxa, els professors es veuen obligats a canviar també.

Però esque no tots els professors estan disposats a canviar la seva concepció de l’educació i, per tant, la seva manera de donar classe.

Als inicis del segle XX Dewey ja va afirmar, des de la seva perspectiva, que el que havia de saber un bon mestre estava relacionat amb la pedagogia i amb els continguts. Més endavant, va ser Shulman qui va expressar la seva idea de que el bon mestre era el que sabia expressar uns continguts determinats.

Però, al segle XIX, la concepció del mestre es va anar perfeccionant, arribant a la conclusió que el mestre, a banda de saber coneixements i pedagogia, també havia de tenir coneixements sobre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), ja que aquestes estan molt integrades en la societat actual. Així doncs, la combinació de tots tres coneixements és el que es coneix com Model TPACK, proposat per Mishra i Koehler.

Però, tot i així, hi ha professors que es van iniciar en aquesta professió quan encara no s’havien introduit les TIC i que ara no accepten tota aquesta sèrie de canvis. Això fa que es pugui diferenciar entre cinc models de professors diferents, els quals explica Jaume Carbonell al capítol 8 de la seva obra Una educación para mañana. Aquests models de professors són els següents (segons la seva actitud pel que fa als canvis):

· Model funcional i absentista: empra el model d'educació tradicional.

· Model especialista: només es centra en la seva assignatura i no sap globalitzar.

· Model autista o que no s’entera: no surt del que diu el llibre de text.

· Model nostàlgic: no creu en l’educació del moment.

· Model basat en la queixa permanent: culpa a l'Administració dels problemes educatius.

I aquests són precisament els models de mestres no es poden tolerar avui dia en el model d’escola actual, el principal objectiu del qual és acabar amb l’escola tradicional. Doncs, els mestres d’ara han de tenir una gran capacitat d’innovació i una visió positiva, ja que sinó la seva feina pot convertir-se per a ell en un infern. A més a més, també s’ha de saber valorar, tenir autoestima, perquè haurà de suportar moltes crítiques al llarg de la seva carrera professional.

Així doncs, fent referència als deu atributs que menciona Carbonell al final del capítol mencionat més amunt, he de dir que, des del meu punt de vista, en destacaria per sobre de tots el vuitè atribut. Segons aquest, el professor ha de viure en un procés de formació constant, és a dir, que ha d’assumir que mai arribarà a tenir un domini total de tots els continguts, ja que cada dia pot aprendre coses noves.

I, finalment, he de dir que, basant-me en els deu punts en general, sota la meva opinió el bon mestre és aquell que realment estima la seva feina i que està disposat a ajudar sempre els seus alumnes, per tal que en un futur aquests puguin conviure en societat. I tot això s’aconsegueix tenint com a base de l’ensenyament el model TPACK.

Imatge pròpia

Escola constructiva vs Escola tradicional

El model d’educació que s’està començant a implantar al nostre país des de fa poc temps, relativament, és molt diferent al que s’havia aplicat al llarg de diverses dècades i que, en alguns centres, encara es conserva.

Aquest nou model és el que es coneix com escola constructiva, la qual hem comparat amb l’escola transmissiva, la tradicional, aquesta setmana a les classes de Bases Didàctiques.

La primera diferència entre aquestes dues escoles es troba en el sistema educatiu. D’una banda, l’escola transmissiva es centra únicament en la transmissió de conceptes per part del professor als seus alumnes, tot tenint en compte que el professor és la persona que sap i que, per tant, ha de transmetre tots els seus coneixements als alumnes, que no saben res, ja que no es tenen en compte les seves experiències anteriors i alienes a l’escola. D’altra banda, l’escola constructiva, la nova que s’implanta ara, es basa en la idea de que el nen és el motor de l’educació. Això vol dir que la feina del professor és transmetre una sèrie de coneixements determinats de tal manera que després el nen els hagi d’assimilar i treballar-los pel seu compte.

Per tal de poder aconseguir aquest canvi, abans s’han de tenir en compte altres aspectes que, una vegada modificats, permetran el pas de l’escola tradicional a la constructiva. Aquests aspectes són els que fan referència a l’espai, que continua sent l’aula, però amb la diferència de que els agrupaments deixen de ser individuals per convertir-se en flexibles, és a dir, que els nens poden seure en taules agrupades. També repercuteix en el temps, en els horaris, ja que, en comptes de desenvolupar-se les classes en intervals d’una hora per assignatura, el que es fa és treballar en projectes, és a dir, es treballen metodologies globalitzades.

Un altre aspecte a tenir en compte són els recursos, ja que a l’escola constructiva els llibres de text (únic recurs possible a l’escola transmissiva) es converteixen en elements complementaris, en favor del desenvolupament d’activitats a l’aire lliure, que permetin als nens assolir els coneixements a través de la realitat, és a dir, mitjançant la interacció amb la naturalesa. A més a més, també es fomenta l’ús de les TIC.

Tot això suposa un canvi en la metodologia emprada per a l’assoliment de coneixements per part dels alumnes, doncs es passa de la memorística pura a la pràctica.

Quant a l’avaluació també hi ha grans diferències. A l’escola transmissiva s’avaluava a partir d’exàmens teòrics que si no s’aprovaven es considerava que els continguts no s’havien assolit. Però a l’escola constructiva el tipus d’avaluació és molt diferent, ja que es centra més en tot el procés d’aprenentatge i, per tant, avalua durant tot el curs. És a dir, que segueix un procés d’avaluació i a final de curs es comprova que s’hagin assolit tots els coneixements correctament, tractant d’ajudar els alumnes amb més dificultats en comptes de suspendre’ls sense intentar posar remei abans. Això és el que es coneix com a diversitat.

En conclusió, totes aquestes característiques de cada tipus d’escola reflexen la societat per a la qual preparaven els alumnes; en el cas de l’escola transmissiva es preparava per a la societat industrialitzada, i en el de l’escola transmissiva es prepara per a la societat actual, la societat de la Informació i la Comunicació.

I per acabar, a continuació he inserit un vídeo en el qual es parla de les idees principals de l’escola constructiva.

Les finalitats de l'educació

Per iniciar la sessió del dijous, el primer que vam fer per introduir el tema del dia va ser una pluja d'idees sobre quines eren realment les finalitats de l'educació. En vam anomenar algunes com ensenyar, guiar, socialitzar, preparar, acollir, assessorar o aprendre.

Però, després d'aquesta pluja vam arribar a la conclusió de que totes les finalitats que havíem enumerat eren pròpies del professor, doncs de l'alumne només n'hi havia una. Això em va fer pensar, a mi en particular, que la imatge que es té de l'educació és la d'un context en què el professor té moltes maneres d'ajudar als alumnes, mentre que ells no tenen més opcions que estudiar.

Així doncs, començant definitivament la primera unitat de l'assignatura vam diferenciar dues finalitats essencials de l'educació: educar i instruir.

Gràcies a aquesta classificació vam arribar a l'obra de Delors La educación encierra un tesoro, a la qual menciona els quatre pilars bàsics de l'educació des del seu punt de vista que són: el “saber”, el “saber fer”, el “saber ser” i el “saber comportar-se”. Aquests quatre pilars són molt importants tots ells per separat, però encara ho són més quan es posen en contacte, tal i com explicaré a continuació.

Segons la meva opinió, el més important de l'educació és, mitjançant els coneixements assolits en una situació d'aprenentatge, poder conviure en societat i prendre decisions i enfrontar-se als problemes que se'ns plantegen al llarg de la nostra vida. Però, per arribar a aconseguir aquest objectiu, primer s'ha hagut d'adquirir tot un seguit de coneixements teòrics. Aquests coneixements s'han d'assimilar de manera que ens puguin ajudar a enraonar en situacions reals de la vida quotidiana.

D'aquesta manera, tots aquests coneixements ens serviran per a formar-nos com a individus i, per tant, per poder conviure en societat, entenent, a banda dels nostres problemes, també els problemes dels que ens envolten.

Però, com aconseguim arribar a aquest punt de l'educació? Des de sempre, quan parlam d'educació ens anem inconscientment a l'escola, ja que és l'espai dedicat a l'aprenentatge, tot i que les famílies també juguen un paper molt important pel que fa a l'educació dels més petits.

Tot i així, ens centrarem en l'escola i, per tant, en els professors. Aquests són els encarregats de proporcionar als alumnes els coneixements que els serviran per a la vida i que, en alguns casos, poden determinar el seu futur. És per això que un professor ha d'estimar la seva feina.

I esque hi ha dues maneres d'ensenyar: instruint o educant, tal i com hem dit més amunt. Però això no s'aconsegueix només explicant teoria als alumnes, tal i com s'ha fet tota la vida, ja que a banda de memoritzar conceptes que, la gran part de les vegades, no es sap que signifiquen realment, també s'han de dur a terme activitats de pràctica que serveixen per assimilar els conceptes que ja s'han estudiat abans.

D'aquesta manera és com s'aconsegueix, sempre des del meu punt de vista, el principal objectiu de l'educació, que és conviure en societat i saber resoldre problemes pel nostre compte.

Imatge de Maestra Silvia