Les competències

El tema d'aquesta setmana a classe han estat les competències, un element molt important del currículum, que ja vaig tractar a l'entrada de la setmana passada.

He de dir que aquesta entrada està basada en la seva totalitat en l'obra de Zabala Cómo aprender y enseñar competencias, i que, tal i com vaig fer la setmana passada, també la desenvoluparé a partir del mapa conceptual que he inserit a continuació.

Cal dir que aquest concepte de competència va sorgir, inicialment en l'àmbit empresarial i, a partir d'aquí es va anar generalitzant fins arribar a l'àmbit de l'educació, incorporant-se definitivament amb la LOE.

I, per començar a tractar aquest tema reproduiré la definició que dóna Zabala de competència en aquesta obra: “capacitat o habilitat d'efectuar o fer front a situacions diverses de manera eficaç en un context determinat. I per això és necessari mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps i de forma interrelacionada.”

Imatge de Karting Motor

Per tant, a partir d'aquesta definició començaré a explicar el que són les competències i quines finalitats tenen.

L'ensenyament per competències el què pretén és aconseguir que quan els alumnes aprenguin uns continguts no els aprenguin únicament amb l'objectiu d'aprovar un examen, el que es diu aprendre per aprendre, sinó que l'objectiu és que aquests nous coneixements els sàpiguen aplicar a situacions de la vida real. I, el camí per aconseguir aquest propòsit és el treball per projectes de caràcter globalitzador, en els qual es posin en pràctica els continguts teòrics abans treballats, és a dir, que per que hi hagi un aprenentatge significatiu; doncs teoria i pràctica es complementen mútuament i no es poden separar, per la simple raó que per separat cap de les dues té sentit.

Però, evidentment, cada nivell de l'educació presentarà unes competències diferents, ja que els objectius de cada cicle són també diferents. Per tant, els tipus de competències que trobam són els que explicaré a continuació.

Les primeres competències que es transmeten a l'escola són les capacitats i habilitats per desenvolupar les competències bàsiques, que són les que es treballaran durant l'Educació Primària i l'ESO.

D'aquesta manera, els alumnes estaran preparats per poder treballar amb les competències específiques en cas de que decideixin cursar el batxillerat, on els prepararan amb l'objectiu que quan arribin a la universitat no tenguin problemes per treballar amb el darrer nivell de competències, que són les competències professionals.

Però és ben sabut que treballar per competències no és una feina fàcil, ja que hi ha diversos aspectes a tenir en compte, que són els conceptes, els fets i principis, els procediments i els continguts. A això es refereix Zabala quan diu que les competències són taules de quatre potes; i, aquests aspectes són els que impliquen canvis, respecte de l'escola tradicional, en aspectes com són l'espai de treball, el temps, les agrupacions de treball, etc.

En definitiva, aquests aspectes, suposen un gran canvi en el currículum, ja que com he dit al principi les competències són un element clau en el currículum, i en molts de casos les que determinen com treballar els continguts.

A més a més, altres objectius del treball per competències són, a banda dels que ja he explicat més amunt, aconseguir un total desenvolupament de la persona en qualsevol àmbit, ja sigui el social, l'interpersonal, el personal o el professional, per tal d'aconseguir, com ja he repetit diverses vegades durant aquesta entrada, persones que es puguin defendre per elles mateixes en qualsevol situació de la vida real.

Per acabar, he de dir que, en la meva opinió, el treball per competències, que tant està costant implantar en alguns centres, és un gran repte, ja que tant mestres com alumnes han de mostrar una gran preparació, els primers, i predisposició, tots dos, per tal que aquesta modalitat de treball no suposi un fracàs en l'educació i es puguin aconseguir tots els objectius que aquestes competències proposen.

És per això que consider que els professors que ja exerceixen, potser, presentin més dificultats a l'hora de treballar les competències, però que s'ha d'intentar preparar el millor possible els alumnes que ens estam preparant ara per treballar a les escoles, ja que encara no estam acostumats a cap altra metodologia i ens serà més fàcil en el sentit de que no tindrem experiències anteriors com a mestres.

El currículum

Artefacte propi

Moltes vegades havia sentit parlar del currículum, però... què és realment i, sobretot, què suposa per a l'educació? Doncs, aquesta és la pregunta a la qual hem donat resposta aquesta setmana, mitjançant l'elaboració del mapa conceptual que he inserit, i a continuació faré una breu referència a cadascun dels elements mencionats en ell.

Quan parlam del currículum ens referim al document que determina què és el que s'ha d'explicar en un moment determinat de l'ensenyament, que serveix de guia als mestres. I, dins d'aquest es poden diferenciar tres aspectes essencials als que fa referència el currículum: els continguts, les finalitats i el currículum ocult, és a dir, el que s'aprèn i que no està previs transmetre als alumnes. Alguns exemples de currículum ocult poden ser comentaris sexistes involuntaris o una situació en què el mestre exigeix als nens que no cridin a classe cridant, doncs el que entenen els nens en realitat és que sí es pot cridar.

I, centrant-nos ja en els continguts del currículum, començarem parlant de les fonts. El currículum parla de quatre fonts: la sociològica, l'epistemològica, la psicològica i la pedagògica.

D'una banda, la font epistemològica és la que té a veure amb les ciències, amb el coneixement; és a dir, que és la font que es relaciona directament amb les matèries.

D'altra banda, la font pedagògica és la que té a veure amb la metodologia, amb el com ensenyam, mentre que la font psicològica té més a veure amb el com aprenem.

I, finalment, la font sociològica és la que determina el que és important aprendre segons la societat del moment.

Per continuar, explicarem les característiques del currículum, la primera de les quals és la que parla d'un currículum únic, és a dir, que hi ha d'haver igualtat de drets, d'objectius, d'activitats, per a tots els nens.

La segona característica del currículum diu és obert, la qual cosa es relaciona amb les altres dues característiques restants: flexible i descentralitzat. Així doncs, parlarem de totes tres a la vegada. El fet que el currículum sigui obert vol dir que aquest es tracta d'un mínim que ha de servir als mestres de guia, de tal manera que després ell el pugui adaptar segons els seus interessos, sempre i quan mai redueixi. És a dir, que el mestre té llibertat per determinar que és el que vol que els seus alumnes aprenguin i, sobretot, com ho vol ensenyar. I a això es refereixen les característiques de flexible i descentralitzat, a que els mestres tenen un paper actiu en les decisions que afecten al desenvolupament de les seves classes.

I seguirem sense deixar de banda, encara, les característiques, ja que el fet que el currículum sigui obert significa que s'ha d'anar concretant a diferents nivells. I, això és el que s'explica a la part dels nivells de concreció.

El primer nivell és el Ministeri d'Educació i Cultura que, juntament amb cada comunitat autònoma, s'encarregarà de fixar un currículum per a la comunitat corresponent, tenint en compte els interessos de la comunitat autònoma, així com els de l'Estat.

El segon nivell és el centre, el qual s'encarregarà de concretar, a partir de les decisions presses pel MEC i la comunitat autònoma a la que pertany, les característiques que vol per al seu currículum.

I, finalment, el tercer nivell és l'aula, és a dir, que cada professor desenvoluparà el currículum depenent de les condicions que es donin a la classe en què treballi.

Però de vegades també s'ha parlat de dos nivells més. Un és el nivell de cicle, que es trobaria entre el centre i l'aula; i l'altre és el nivell d'adaptació, situat en darrer lloc, després de l'aula.

I per acabar, farem referència als elements que composen el currículum: els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació.

És clar, aquests elements, no són estàtics, ja que el marc legal educatiu condiciona molt el currículum.

Així doncs, la LOGSE (1990) va afectar, sobretot, als continguts del currículum, establint-ne tres tipus: els continguts conceptuals, relacionats amb allò que s'ha de saber una vegada finalitzat el curs; els continguts procedimentals, relacionats amb el que ha de fer l'alumne per tal d'assolir els coneixements; i, els continguts actitudinals, és a dir, els que es refereixen a l'actitud de l'alumne a classe.

I, la LOE (2006) va ser molt important pel que fa a les competències bàsiques.

Per tant, ja hem vist què és el currículum i els aspectes que l'integren. Però no puc acabar aquesta entrada sense expressar el meu total desacord amb la LOGSE i els seus objectius, ja que si aquesta llei es posàs en pràctica en algun moment, el currículum (en molts de casos criticat), seria un total desastre, ja que el que pretén aquesta reforma es convertir el currículum en tot el contrari d'ara, en un currículum tancar i totalment centralitzat, òbviament en el MEC.

A més a més, també he de dir, basant-me en la meva experiència com alumna, que s'han de tenir en compte els mestres i els alumnes a l'hora de determinar el currículum, ja que la majoria de les vegades no es pot acabar el temari per la falta de temps, així com per l'excés d'informació en cada curs.

 Artefacte propi

Els 10 principis psicopedagògics

Les dues darreres sessions de Bases Didàctiques les hem dedicat al desenvolupament dels deu principis psicopedagògics dels que parlen Arnau i Zabala a la seva obra 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias.

Aquests principis psicopedagògics són els que permeten el desenvolupament d'un aprenentatge significatiu. Però abans de passar a explicar-los m'agradaria incloure la definició que va donar Piaget de l'aprenentatge, el qual entenia com un procés de desenvolupament que passa per les fases d'equilibri, desequilibri i equilibri. Això vol dir que un nen arriba a l'escola amb uns esquemes previs, però se li comencen a explicar conceptes que canvien per complet aquests esquemes previs, fins que, finalment, el nen assimila els continguts, tornant a l'equilibri.

I ara si, començaré a explicar els deu principis psicopedagògics.

El primer principi són els coneixements previs com a punt de partida de nous aprenentatges, és a dir, que els coneixements previs del nen suposen un punt de partida per al nou aprenentatge, ja que ells sempre compararan els nous coneixements amb el que ja saben per determinar si una informació es certa o no.

I això és el que ha de passar, perquè sinó ens trobaríem en una situació pròpia de l'escola tradicional que és la memorística. Per tant, sempre hem d'intentar que el nen aprengui relacionant i no memoritzant. I això és el que Arnau i Zabala anomenen vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs, el segon principi.

Evidentment, un factor a tenir en compte és el tercer principi, el nivell de desenvolupament, en el qual s'explica que els coneixements s'han de transmetre amb mesura, ja que els nens necessiten un temps per a poder assimilar el que no coneixien.

El quart principi és el que parla de la zona de desenvolupament proper, en el qual es troba la influència de Vigotsky. Aquest principi fa referència al procés d'aprenentatge, és a dir, que no es pot pretendre que un nen assimili tota una sèrie de coneixements d'un dia per a l'altre, sinó que ha de ser un aprenentatge gradual, pas a pas.

Imatge pròpia.

Però, sempre s'haurà de tenir en compte l'estat anímic dels alumnes, ja que si hi ha hagut algun conflicte entre companys o els nens viuen una situació d'inestabilitat a casa seva, evidentment no els interessarà el que els expliquin, únicament pensaran en la seva situació personal. Per tant, haurem de procurar que aquesta sempre sigui el millor possible, tant a casa, si podem intervenir, com a l'escola. Això és el que s'explica al cinquè principi que rep el nom de disposició per a l'aprenentatge.

A més a més, s'ha de transmetre la significativitat i funcionalitat dels nous coneixements per tal que els nens s'interessin pel que se'ls està explicant, ja que si en algun moment consideren inútils els continguts deixaran de parar atenció a classe i simplement es preocuparan de memoritzar per aprovar l'examen sense entendre els continguts.

Així doncs, si aconseguim que el nen s'interessi pels continguts arribarem al setè principi, en el qual veim la influència de Piaget i que rep el títol d'activitat mental i conflicte cognitiu, segons el qual el nen es qüestiona les seves idees com a pas per a la construcció de significats. D'aquesta manera el que hem de fer nosaltres és motivar els nens a aprendre per aprendre, és a dir, a que estudiïn per aprendre, i no per aconseguir una recompensa (motivació intrínseca). I, això últim s'explica al vuitè principi psicopedagògic que es titula: Actitud favorable, sentit i motivació.

Però s'ha de tenir molt en compte, sobretot, el novè principi, autoestima, autoconcepte i expectatives, ja que si no es té una imatge pròpia positiva, sense crear falses expectatives, tant l'alumne com el professor, mai es podrà dur a terme un aprenentatge significatiu, ja que una persona ha de confiar en les seves possibilitats, valorar-se i estar segura de les seves decisions.

I, finalment, reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició. És el darrer principi psicopedagògic del que parlen Arnau i Zabala, en el qual expliquen que una persona, per arribar a un aprenentatge significatiu complet, ha de saber reflexionar sobre els seus coneixements, autoavaluar-se, ja que si no es capaç d'això es considera que no s'ha assolit el vertader objectiu de l'aprenentatge.

Per acabar, només he d'expressar quina és la meva opinió, la qual es pot dir que coincideix amb la dels autors d'aquests principis psicopedagògics. Doncs, és ben segur que a l'hora de desenvolupar les meves classes tindré molt en compte el que aquests senyors expliquen, ja que la meva intenció serà sempre aconseguir que els nens estimin l'aprenentatge i que, òbviament, entenguin el que aprenen.

                      Imatge de Forges