Què he après?

Ara que ja hem acabat el primer semestre i que s'apropen els primers exàmens, és el moment de la reflexió final.

Aquest moment que quan vam començar pareixia quedar tan lluny ha arribat i estic totalment sorpresa amb el que ha canviat la meva concepció sobre l'educació des del primer dia de classe fins a avui, sobretot pel que ja vaig dir a l'entrada de presentació de l'eportafoli de que la meva preferència era el grau d'educació infantil. Però he de confessar que, arribats a aquest punt, estic molt satisfeta (cada dia més) d'haver començat el grau d'educació primària.

Havent-me format amb un model d'escola tradicional, en un principi, el que jo m'esperava era una preparació per a aquest model educatiu. Però dia a dia (sobretot les primeres setmanes) aquesta idea inicial que tenia en ment va anar desapareixent.

I, el primer canvi en el meu cap va arribar el primer dia de classe de Bases Didàctiques, quan vam comprovar que ara el que realment interessa ara és l'alumne en tots els aspectes del procés d'ensenyament-aprenentatge, tal i com ha de ser. Doncs, és ell el vertader protagonista del seu aprenentatge, motiu pel qual la seva opinió i les seves sensacions s'han de tenir presents en tot moment, de la mateixa manera que els seus coneixements previs a l'hora d'explicar nous continguts.

Així doncs, la meva primera conclusió va ser que el model d'escola constructivista és el que més m'agradava i el que vull posar en pràctica jo quan sigui mestra.

Però per a poder complir això que em vaig proposar, primer havia de saber moltes coses sobre aquest nou model d'escola.

I, tot això és el que hem anat veient successivament a les classes de Bases.

Imatge de educ@conTIC

El primer que vam explicar és el canvi del rol del mestre, ja que amb el nou model aquest deixa de ser el protagonista del procés educatiu, per convertir-se en el guia dels seus alumnes durant el seu procés d'aprenentatge. A més a més, un aspecte pel que fa al mestre que també em va agradar molt, va ser el model TPACK, proposat per Mishra i Koehler. Segons aquest model el mestre, a banda dels coneixements adequats sobre continguts i pedagogia, també ha de saber sobre les TIC, ja que són part de la nostra vida, motiu pel qual els alumnes s'han de familiaritzar amb elles des de ben petits, i aprendre a emprar-les correctament, tot i que encara hi ha mestres que no acaben d'acostumar-se a les noves tecnologies dins l'aula.

En les sessions següents ens vam centrar en aspectes com els 10 principis psicopedagògics d'Arnau i Zabala, que expliquen a la seva obra 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias. Aquests principis són els que justifiquen el canvi de concepció de l'educació i el fet que l'alumne es converteixi en el vertader protagonista del procés d'ensenyament-aprenentatge.

També vam dedicar unes sessions al currículum, que amb l'escola constructivista és la base dels continguts que s'han d'explicar als alumnes, ja que el llibre de text és un complement que desapareix.

Imatge de educ@conTIC

I, a partir del currículum també vam parlar de les competències que han d'haver adquirit els alumnes amb l'educació, i de l'avaluació, que he de dir que és un dels aspectes que més em va interessar. Això és perquè a mi sempre m'havien avaluat amb exàmens finals, sense tenir en compte el procés d'aprenentatge. D'aquesta manera, va arribar un moment en què estudiava per al que entrava a l'examen, però la meva motivació per aprendre s'anava reduint cada vegada més (sort que a l'institut, amb determinats mestres, això va canviar!).

Artefacte propi

Així doncs, gràcies a tot això que hem tractat durant aquests mesos, la meva concepció sobre com ha de ser l'educació ha canviat completament, com ja he dit abans, i la meva motivació per continuar estudiant aquest grau ha augmentat, sobretot des del moment en què vam començar a realitzar la programació de la unitat didàctica, ja que aquesta activitat m'ha servit per veure com serà realment la meva feina, i realment m'ha agradat moltíssim!

A més a més, no podria acabar aquesta entrada final sense parlar del PLE (Entorn Personal d'Aprenentatge). Aquestes sigles són les que es refereixen a l'entorn en què es mou una persona per tal d'assolir un aprenentatge significatiu. I, per tant, jo he realitzat un prezi que adjunt a continuació en el qual apareix el meu PLE d'aquests mesos.

http://prezi.com/1mus4mdrqr5n/el-meu-ple/# 
(Per motius tècnics no puc inserir el prezi perquè es vegi aquí directament, així que deix l'enllaç)

Una setmana a Twitter

Un debat a classe, primer a favor del model d'escola tradicional, i després en contra del mateix. Aquesta ha estat la última activitat que hem realitzat a l'assignatura de Bases Didàctiques. Però el debat no va arribar un dia perquè sí i prou, no.
Aquest debat el vam realitzar un dimarts, però tota la setmana des del dimarts anterior, ja havíem practicat els diferents rols fora de l'aula, concretament a una xarxa social: Twitter.

I, després de tant de temps sense publicar torn amb una nova entrada per explicar aquesta experiència del debat via Twitter, que com ja he dit enfrontava el model d'escola tradicional amb el de l'escola constructivista (per oposició a la primera), dos models als quals ja vaig dedicar una entrada a principi de curs.

He de dir que, quan vaig saber que hauríem de realitzar aquesta activitat no em va agradar gens la idea, ja que, tot i que ja tenia un compte obert a Twitter, no l’havia emprat mai, només entrava per veure què publicava la gent i sortia de seguida.

A mesura que s’anava apropant el moment de realitzar el debat em veia més aclaparada, però finalment em vaig fer a la idea que era una activitat que havia de fer i que no passaria res. D’aquesta manera, el dia set de gener vam començar amb el debat.

Com ja he dit al principi, els tres primers dies de debat havia de defendre el model d’escola tradicional i vaig començar amb aquest primer tweet: 

Amb el model d'educació tradicional els valors i el respecte als majors estaven més accentuats. #edubateeiv
— Aida Corbacho (@aidacr16) enero 9, 2014

Aquest tweet he de confesar que em va costar prou publicar-lo ja que no se m’acudia res a dir a favor de l’escola tradicional. Però, amb l'ajuda d'Internet vaig aconseguir posicionar-me i, a partir d’aquest moment, la meva activitat a Twitter va començar a ser més dinàmica.

D’aquesta manera, els meus tres dies a favor de l’escola tradicional van transcórrer amb tranquil·litat per la meva part: si algú em rebatia jo contestava, però no gaire més, no m’acabava d’atrevir a rebatir el que deien els meus companys.

Però, el dia onze va arribar el moment del canvi de rols. A partir d'aquest moment començaven tres dies durant els quals hauria de defendre el model d'escola constructivista per contradir el model tradicional. I, a més a més, amb aquesta nova postura en el debat la meva actitud va canviar completament.

Globalització de continguts i assignatures, a cas l'escola tradicional sap el que és això? #edubateeiv
— Aida Corbacho (@aidacr16) enero 11, 2014

Aquest tweet és el primer que vaig publicar en el meu rol en contra de l'escola tradicional, del qual en van arribar d'altres que també defenien l'escola constructivista.

Però la meva activitat ja va començar a ser completament activa a partir del tweet del meu company Jordi Serra: 

El mestre té tota la veritat #edubateeiv
— jordi serra ramón (@jondi6) enero 11, 2014

Aquest tweet va ser un element clau en el meu canvi a Twitter. És evident que és un tweet curt, salta a la vista, però va donar molt de si, ja que en el moment en què el vaig rebatir, es va començar a sumar gent a la conversa, convertint-se en una de les més actives del debat. Aquesta suma contínua de gent va ser una motivació extra per continuar rebatint més i amb més energia cada vegada.

A més a més, també m’agradaria fer referència a la intervenció d’un mestre, completament aliè al debat, va decidir col·laborar aportant les seves opinions, la qual cosa ens va sorprendre molt, en especial a la meva companya i a mi, ja que la seva menció era referint-se als nostres tweets. Però aquesta aparició ens va “impactar” de  tal manera que cap de les dues vam saber què contestar-li.

@aidacr16 @soraventeo però l'educació és qüestió de continguts? O bé de procediments? O actituds? #edubateeiv
— xesús Ballesteros (@chuscartes) enero 10, 2014

Així doncs, he de dir que el debat via Twitter ha estat tota una experiència totalment positiva.

Com ja he dit al principi, aquesta eina no m’agradava per compartir jo les meves opinions, però he de dir que ara la meva visió de Twitter ha canviat completament, he vist les seves possibilitats de difondre les opinions personals a persones alienes a mi, gràcies a la intervenció de xesús Ballesteros, el professor que he mencionat més amunt.
Per tant, tot i que ara per ara no consider que arribi a emprar aquesta eina per parlar de la meva vida personal, crec que per a la meva formació com a professora pot ser-me de molta utilitat, tant per compartir les meves opinions com per conèixer les d'altres persones, ja que és una manera d'enriquir-me com a docent.