L'avaluació

El tema d'aquestes darreres dues setmanes a classe ha set l'avaluació.

Quan vam començar el tema no pensava que la meva concepció sobre aquest concepte pogués canviar tant, ja que el considerava important, però mai m'havia arribat a plantejar com podria canviar el món de l'educació un canvi en l'avaluació, doncs aquesta és l'element clau d'un procés d'ensenyament-aprenentatge.

I, a aquesta conclusió hi he arribat gràcies a les darreres quatre classes de Bases Didàctiques, a través de la posada en marxa del primer dia, en què vam parlar de l'avaluació en general i dels seus tipus, que explicaré més avall, i amb els vídeos que vam veure en els quals Neus Sanmartí, José Luis Castillo i Jordi Adell, ens explicaven l'avaluació des del seu punt de vista.

L'avaluació és un aspecte que rep especial importància des del moment en què es comença a treballar per competències, ja que a partir d'aquest moment ja no es valoren tan els propis continguts sinó que l'atenció es centra més en el vertader aprenentatge de l'alumne, com ja vaig explicar en el seu moment.

Amb el model d'escola tradicional, evidentment, només existia un tipus d'avaluació de continguts, però amb el canvi a l'escolaconstructivista i el treball per competències ja esmentat, es va haver de produir un canvi també en l'avaluació per aconseguir un veritable progrés en l'ensenyament.

Aleshores, per començar a tractar aquest tema faré una breu referència tots els tipus d'avaluació que podem trobar, i que classificarem segons el moment en què s'avalua, segons la finalitat de l'avaluació, segons l'agent avaluador i segons el context d'avaluació.

Dins la primera classificació -el moment en què s'avalua- podem trobar tres tipus d'avaluació: la inicial, que serveix per saber els coneixements previs de l'alumne; la processual, que avalua durant el procés de construcció de continguts; i la final, que mostra els nivell assolit al final de l'aprenentatge.

La segona classificació -segons la finalitat- agrupa tres tipus més d'avaluació: la de diagnòstic, la formativa i la sumativa, que presenten els mateixos objectius que l'avaluació inicial, la processual i la final, respectivament.

La tercera classificació -segons l'agent- recull tres altres tipus d'avaluació: l'heteroavaluació, en la qual la persona que avalua és diferent a la persona avaluada; l'autoavaluació, en què la persona que aprèn s'avalua a ella mateixa; i, finalment, la coavaluació, que consisteix en l'avaluació entre iguals, entre aprenents.

I, per acabar, la quarta classificació -segons el context- incorpora dos tipus d'avaluació: la interna, en la qual la persona que avalua forma part del procés d'ensenyament-aprenentatge; i l'externa, en què la persona que avalua està fora del procés d'ensenyament-aprenentatge.

Encara que paregui que són massa formes d'avaluació, s'ha de tenir en compte que totes i cadascuna d'elles són importants, ja que en un procés d'ensenyament-aprenentatge tots els moments així com totes les valoracions (pròpies, del mestre, externes, dels companys...) tenen un gran pes.

Així doncs, si ens fixam en les competències, veim que aquestes parlen de quatre aspectes fonamentals: conceptes i fets, procediments i actituds. I, per avaluar aquests aspectes recorrerem, en el cas dels conceptes a la memorització, pels fets, a la construcció de coneixements, i pels procediments, a l'aplicació dels continguts a situacions de la vida real.

A la conferència que vam veure de Neus Sanmartí, ella mateixa ens explica que per a que un nen entengui quin és el vertader objectiu de l'ensenyament se li ha de mostrar sempre l'objectiu de les activitats. A més a més, també ens diu que la coavaluació, que ja he explicat abans, és un dels tipus d'avaluació més importants, ja que els nens solen veure millor els errors dels altres abans que els seus.; per tant, en el moment que un alumne avalua la feina del seu company se n'adona dels errors que hagi pogut tenir ell en el seu treball.

I, de la mateixa manera que José Luis Castillo, Neus Sanmartí també ens parla de la facilitació dels criteris d'avaluació als alumnes, que han de poder mostrar el seu acord o desacord amb els criteris, doncs, al cap i a la fi, són ells els vertaders protagonistes del procés d'ensenyament-aprenentatge i, per tant, han de saber què és el que se'ls exigeix per determinar si s'assoleixen correctament els continguts.

He de fer una menció especial a l'aportació de José Luis Castillo, que diferencia quatre elements en l'avaluació. El primer element del que parla és l'autoavaluació que s'han de fer els nens durant el procés d'aprenentatge (potser a través d'una rúbrica seria una bona opció). El segon element és una avaluació individual, segons la qual es fan preguntes competencials a l'alumne sense tenir en compte els seus errors i es valoren les seves respostes correctes. I, finalment es parla d'una avaluació col·lectiva, la qual consta de dues parts: una presentació en què l'alumne exposa els coneixements que ha assolit, i una valoració dels seus companys, que li faran preguntes per comprovar si és competent en el que es relaciona amb la seva presentació.

Així doncs, segons Castillo, la qualificació de l'alumne sortirà de l'avaluació amb tots aquests elements.

Pel que fa a les aportacions de Jordi Adell, en el vídeo que vam veure d'ell, parlava de l'avaluació a partir d'un e-portafoli, una eina que pot demostrar l'assoliment de les competències per part de l'alumne, ja que en ell hi pot expressar (a diari, setmanalment...) les seves impressions sobre el seu procés d'aprenentatge. Però és clar que no tot són avantatges i que, per tant, un problema de l'avaluació a partir d'un e-portafoli és que suposa una gran dedicació i, sobretot, exigeix molt de temps.

Imatge de Manuel Medina

Per tant, després de tota aquesta informació que he desenvolupat al llarg d'aquesta entrada, he de dir que, pensant en la meva experiència com alumna (en especial de primària, tot i que també a secundària una mica), m'hauria agradat tenir una avaluació que estigués fonamentada en els aspectes que he mencionat; doncs, en el moment en què sent la paraula avaluació, al meu cap ve de seguida la imatge d'un examen amb una nota, la qual no se sap d'on ve exactament, però que, curiosament, per a les famílies és l'aspecte més important de tot el procés d'ensenyament i, per extensió, també per als alumnes.

El que vull expressar amb aquesta darrera frase és el que passa cada dia, es podria dir que a totes les famílies (en el meu cas també), en què en el moment que el nen arriba a casa la primera pregunta que rep no és com ha anat el dia, per exemple, sinó que l'interès prioritari és la nota de l'examen que ha tingut aquell dia.

Però, com bé es diu, millor tard que mai; i ara, des de que vaig començar el grau d'Educació Primària, em sent molt satisfeta d'estar experimentant una avaluació com la que proposa Jordi Adell, mitjançant aquest e-portafoli, i amb activitats d'autoavaluació, coavaluació (que farem d'aquesta mateixa entrada), i avaluació durant tot el procés d'aprenentatge, entre d'altres, ja que consider que és una experiència que, tot i que suposa una gran feinada, resulta molt productiva i, el que és més important, m'ajuda a assimilar correctament tots els continguts que desenvolupam a classe cada setmana. A banda que també em servirà per tenir un referent quan, d'aquí a quatre anys, hagi d'avaluar la feina dels meus alumnes.