lunes, 21 de octubre de 2013

El rol del mestre

Amb tots els canvis que s’han produit darrerament en educació, i que encara estan en marxa, els professors es veuen obligats a canviar també.
Però esque no tots els professors estan disposats a canviar la seva concepció de l’educació i, per tant, la seva manera de donar classe.

Als inicis del segle XX Dewey ja va afirmar, des de la seva perspectiva, que el que havia de saber un bon mestre estava relacionat amb la pedagogia i amb els continguts. Més endavant, va ser Shulman qui va expressar la seva idea de que el bon mestre era el que sabia expressar uns continguts determinats.

Però, al segle XIX, la concepció del mestre es va anar perfeccionant, arribant a la conclusió que el mestre, a banda de saber coneixements i pedagogia, també havia de tenir coneixements sobre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), ja que aquestes estan molt integrades en la societat actual. Així doncs, la combinació de tots tres coneixements és el que es coneix com Model TPACK, proposat per Mishra i Koehler.

Però, tot i així, hi ha professors que es van iniciar en aquesta professió quan encara no s’havien introduit les TIC i que ara no accepten tota aquesta sèrie de canvis. Això fa que es pugui diferenciar entre cinc models de professors diferents, els quals explica Jaume Carbonell al capítol 8 de la seva obra Una educación para mañana. Aquests models de professors són els següents (segons la seva actitud pel que fa als canvis):
· Model funcional i absentista: empra el model d'educació tradicional.
· Model especialista: només es centra en la seva assignatura i no sap globalitzar.
· Model autista o que no s’entera: no surt del que diu el llibre de text.
· Model nostàlgic: no creu en l’educació del moment.
· Model basat en la queixa permanent: culpa a l'Administració dels problemes educatius.


I aquests són precisament els models de mestres no es poden tolerar avui dia en el model d’escola actual, el principal objectiu del qual és acabar amb l’escola tradicional. Doncs, els mestres d’ara han de tenir una gran capacitat d’innovació i una visió positiva, ja que sinó la seva feina pot convertir-se per a ell en un infern. A més a més, també s’ha de saber valorar, tenir autoestima, perquè haurà de suportar moltes crítiques al llarg de la seva carrera professional.

Així doncs, fent referència als deu atributs que menciona Carbonell al final del capítol mencionat més amunt, he de dir que, des del meu punt de vista, en destacaria per sobre de tots el vuitè atribut. Segons aquest, el professor ha de viure en un procés de formació constant, és a dir, que ha d’assumir que mai arribarà a tenir un domini total de tots els continguts, ja que cada dia pot aprendre coses noves.

I, finalment, he de dir que, basant-me en els deu punts en general, sota la meva opinió el bon mestre és aquell que realment estima la seva feina i que està disposat a ajudar sempre els seus alumnes, per tal que en un futur aquests puguin conviure en societat. I tot això s’aconsegueix tenint com a base de l’ensenyament el model TPACK.

Imatge pròpia

No hay comentarios:

Publicar un comentario