Els 10 principis psicopedagògics

Les dues darreres sessions de Bases Didàctiques les hem dedicat al desenvolupament dels deu principis psicopedagògics dels que parlen Arnau i Zabala a la seva obra 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias.

Aquests principis psicopedagògics són els que permeten el desenvolupament d'un aprenentatge significatiu. Però abans de passar a explicar-los m'agradaria incloure la definició que va donar Piaget de l'aprenentatge, el qual entenia com un procés de desenvolupament que passa per les fases d'equilibri, desequilibri i equilibri. Això vol dir que un nen arriba a l'escola amb uns esquemes previs, però se li comencen a explicar conceptes que canvien per complet aquests esquemes previs, fins que, finalment, el nen assimila els continguts, tornant a l'equilibri.

I ara si, començaré a explicar els deu principis psicopedagògics.

El primer principi són els coneixements previs com a punt de partida de nous aprenentatges, és a dir, que els coneixements previs del nen suposen un punt de partida per al nou aprenentatge, ja que ells sempre compararan els nous coneixements amb el que ja saben per determinar si una informació es certa o no.

I això és el que ha de passar, perquè sinó ens trobaríem en una situació pròpia de l'escola tradicional que és la memorística. Per tant, sempre hem d'intentar que el nen aprengui relacionant i no memoritzant. I això és el que Arnau i Zabala anomenen vinculació profunda entre els nous continguts i els coneixements previs, el segon principi.

Evidentment, un factor a tenir en compte és el tercer principi, el nivell de desenvolupament, en el qual s'explica que els coneixements s'han de transmetre amb mesura, ja que els nens necessiten un temps per a poder assimilar el que no coneixien.

El quart principi és el que parla de la zona de desenvolupament proper, en el qual es troba la influència de Vigotsky. Aquest principi fa referència al procés d'aprenentatge, és a dir, que no es pot pretendre que un nen assimili tota una sèrie de coneixements d'un dia per a l'altre, sinó que ha de ser un aprenentatge gradual, pas a pas.

Imatge pròpia.

Però, sempre s'haurà de tenir en compte l'estat anímic dels alumnes, ja que si hi ha hagut algun conflicte entre companys o els nens viuen una situació d'inestabilitat a casa seva, evidentment no els interessarà el que els expliquin, únicament pensaran en la seva situació personal. Per tant, haurem de procurar que aquesta sempre sigui el millor possible, tant a casa, si podem intervenir, com a l'escola. Això és el que s'explica al cinquè principi que rep el nom de disposició per a l'aprenentatge.

A més a més, s'ha de transmetre la significativitat i funcionalitat dels nous coneixements per tal que els nens s'interessin pel que se'ls està explicant, ja que si en algun moment consideren inútils els continguts deixaran de parar atenció a classe i simplement es preocuparan de memoritzar per aprovar l'examen sense entendre els continguts.

Així doncs, si aconseguim que el nen s'interessi pels continguts arribarem al setè principi, en el qual veim la influència de Piaget i que rep el títol d'activitat mental i conflicte cognitiu, segons el qual el nen es qüestiona les seves idees com a pas per a la construcció de significats. D'aquesta manera el que hem de fer nosaltres és motivar els nens a aprendre per aprendre, és a dir, a que estudiïn per aprendre, i no per aconseguir una recompensa (motivació intrínseca). I, això últim s'explica al vuitè principi psicopedagògic que es titula: Actitud favorable, sentit i motivació.

Però s'ha de tenir molt en compte, sobretot, el novè principi, autoestima, autoconcepte i expectatives, ja que si no es té una imatge pròpia positiva, sense crear falses expectatives, tant l'alumne com el professor, mai es podrà dur a terme un aprenentatge significatiu, ja que una persona ha de confiar en les seves possibilitats, valorar-se i estar segura de les seves decisions.

I, finalment, reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició. És el darrer principi psicopedagògic del que parlen Arnau i Zabala, en el qual expliquen que una persona, per arribar a un aprenentatge significatiu complet, ha de saber reflexionar sobre els seus coneixements, autoavaluar-se, ja que si no es capaç d'això es considera que no s'ha assolit el vertader objectiu de l'aprenentatge.

Per acabar, només he d'expressar quina és la meva opinió, la qual es pot dir que coincideix amb la dels autors d'aquests principis psicopedagògics. Doncs, és ben segur que a l'hora de desenvolupar les meves classes tindré molt en compte el que aquests senyors expliquen, ja que la meva intenció serà sempre aconseguir que els nens estimin l'aprenentatge i que, òbviament, entenguin el que aprenen.

                      Imatge de Forges